En els inicis del Judo, el Jiu-Jitsu era l’art marcial més practicat al Japó i s’organitzaven competicions entre les principals escoles per demostrar quina escola era la millor.
Els que practicaven Jiu-Jitsu pensaven que les ensenyances de Jigoro Kano no servien per formar bons lluitadors i com què no contestaven als desafiaments que els feien els de l’acadèmia de Jiu-Jitsu de la policia Japonesa decidiren anar a la seva escola i derrotar-los amb el propòsit de ridiculitzar-los.
Aquesta tasca va recaure en mans del millor dels jiu-jitsokas: Sakugiro Yokoyama, un gegant, amb un força física excepcional. L’anomenaven "Oni" que significa Dimoni.
Quan arribà al Kodokan, el creador del Judo el va rebre amb tots els honors i aceptà el repte de Yokoyama, designà per l’enfrontament al més petit dels seus alumnes: Shiro Saigo, El petit judoka era superat en altura per quasi 20 centímetres i en pes per més de 20 quilograms.
Per al retador el combat pareixia molt fàcil i avançà cap al centre del dojo de forma còmica. Impassible, Saigo l’agafà d’un braç i li aplicà un Yama-arashi i el tombà sobre el tatami. Yokoyama s’aixecà sorprès i agafà a Saigo dels braços per aplicar-li una luxació, el petit deixeble de Kano el grenà (escombrà) amb els peus, desequilibrant-lo i el tirà a terra, en vàries ocasions va fer el mateix. En aquella època els combats duraven fins que un dels lluitadors es declarava vençut dient “maitá” (em rendeixo). Yokoyama tardà mitja hora a decidir-se a pronunciar-la. Va rebre la més terrible pallissa que mai pensà rebre. Finalment, va comprendre que el Judo comprenia molt més del que ell havia après i demanà ser acceptat en el Kodokan.
Després de guanyar al campió de Jiu Jitsu, aconseguir que fora desplaçat com a mètode de defensa personal en la policia japonesa i inicià el descens del Jiu-Jitsu com l’art més practicada a favor del Judo.
Shiro Saigo amb Tsunejiro Tomita, va ser el primer cinturó negre de la història i un dels primers alumnes de Jigoro Kano. És considerat com un vertader geni d’aquest art, sent indiscutible la seva influència decisiva en l’evolució i popularitat del Judo. |
