Nage no kata

El Nage no kata s’integra dins l’anomenat Randori no kata i comprèn una sèrie de tècniques de projecció. En ell es troben reflectits els principis del desequilibri, la col·locació i la projecció (kuzushi, tskuri i kake). Es composa de 15 tècniques, agrupades en 5 grups de 3 tècniques de cada un.

Katame no kata

El katame no kata, igual que el Nage no kata, també s’integra dins el Randori no kata i el comprèn una sèrie de tècniques de immobilització, estrangulació i luxació. En ell es troben reflectits els principis del judo a terra. També es composa de 15 tècniques, agrupades en 3 grups de 5 tècniques cada un.

Kime no kata

Al kime no kata se’l coneix també com Shinken shobu no kata (formes de combat) i en ell es troben els fonaments d’atac i defensa, en una situació de combat. És un kata compartit (amb diferències significatives) amb altres arts marcials, com l’Aikido ja que és un kata antic. Les seves arrels provenen de la lluita entre samurais, prova d’això són les armes que s’utilitzen (la katana o en tanto / wakizashi). Els seus moviments o tècniques permeten resoldre atacs amb les mans nues, amb guinavet (tanto), espasa curta (wakizashi) i espasa llaga (katana).

Es composa de 20 tècniques dividies en dos grups: Idori, 8 moviments, en què la posició bàsica és d’agenollats i Tachiai, 12 moviments, en què els moviments es realitzen de drets. A més, aquests grups es poden tornar a dividir si l’atac és sense armes o amb armes, així, en Idori els 5 primers moviments són sense arma i els 3 darrers són amb tanto, en Tachiai els 8 primers són sense arma, els 2 següents són amb tanto i els 2 darrers són amb katana.

Kodokan goshin jutsu

El Kodokan goshin jutsu se’l pot considerar l’evolució o la posada al dia de les formes de combat, de fet és el kata de les formes de defensa personal moderna, ja que s’estudien les formes de defensa en front armes modernes (bastó, guinavet o pistola). El seu nom ha canviat recentment, suprimint la terminació "no kata".

Aquest kata és l’únic en el qual no hi va intervenir directament el creador del Judo, el Mestre Jigoro Kano. Va ser establert formalment en 1958 i el componen un conjunt de 21 tècniques dividides en dos grans grups: “defensa d’un atac sense armes” que a l’hora es divideix en els moviments “quan se subjecta” (7 tècniques) i “a distància” (5 tècniques) i “defensa d’un atac amb armes” que es divideix en 3 grups de 3 tècniques cada un: “amb guinavet” “amb bastó” i “amb pistola”.

Ju no kata

El Ju no kata és dels pocs kata, de fet tant sols n’hi ha dos, què no hi ha projeccions. Com el seu propi nom indica, és un estudi de la suavitat. És un dels kata que més importància li donà el Mestre Jigoro kano, ja que dins ell es troben els principis màxims del Judo. Per això recomanava el seu ensenyament i pràctica a tots els judokes, inclús o principalment a aquells que s’iniciaven en aquest esport.

És un kata composat per 15 tècniques, dividit en tres grups de 5 tècniques cada un.

Itsutsu no kata

És un kata molt especial, ja que els seus moviments no tenen nom propi i se’ls coneix sols pel seu número (primer moviment, ...), a més també se’l considera incomplert.

Es troba composat per tant sols cinc moviments, però dins ells es troben reflectits els aspectes més filosòfics del Judo. Els seus moviments evoquen els principis de la força de la natura o dels astres.

Koshiki no kata

També és conegut com kito-ryu no kata ja que aquest kata va pertànyer originalment a l’escola de Jiu-jistu de Kito. En ell es troba reflectit tot el pes de la història de la lluita tradicional japonesa i l’origen més profund del Judo. També és un kata molt especial, ja que mostra un combat entre dos samurais. A diferència del Kime no kata, els detalls tècnics i l’aparença general ha d'evocar la lluita entre dos samurais vestits amb l’armadura tradicional. El Mestre Kano l’incorporà a la seva escola i al Judo i, a més, era el seu kata preferit. El realitzava sovint en les demostracions (sempre com a tori).

Es troba composat per 21 tècniques dividides en dos grups amb una execució i ritme molt diferent. El primer grup anomenat Omote el composen 14 moviments, mentre que el darrer, anomenat Ura, el composen 7 moviments.

Seiryoku zen’yo kokumin taiiku no kata

És el darrer kata en el qual va treballar el Mestre Jigoro Kano. El va establir al voltant de l’any 1924 i el definí com el kata (la “forma”) de la educació física de màxima eficiència i com a la síntesi del Judo. És un kata  complex i únic amb molts de sentits. Per la seva extensió, ja que es composa per 48 moviments. Per què el seu primer gran grup de moviments es realitza en solitari. Per què molts moviments es realitzen a la dreta i a l’esquerra. O també, per què els 10 últims moviments els agafa d’un altre kata, el Ju no kata, i igual que aquest tampoc hi ha projeccions.

Els 48 moviments es divideixen en dos grans grups, el primer anomenat Tantoku renshu o exercicis individuals, amb 28 moviments, i el segon Sotai renshu o exercicis amb un company, amb 20 moviments. El primer es divideix en 4 grups: Goho ate (5 moviments), Ogoho ate (5 moviments), Goho geri (5 moviments) i Ryote ate (13 moviments). El segon es divideix en kime shiki, que a l’hora es divideix en Idori (5 moviments) i en tachiai (5 moviments), i Ju shiki que el componen 10 moviments.

Gonosen no kata

El Gonosen no kata, es pot considerar el kata no oficial del Kodokan més conegut i ve a completar el Randori no kata amb els moviments de contraatac. Com el seu nom indica en ell es troben reflectits no tant sol els principis del desequilibri, la col·locació i la projecció (kuzushi, tskuri i kake), si no també els principis de l'aprofitament de la força de l'oponent.

Hi ha una certa confusió a l'hora de saber qui el va crear. Hi ha fonts que indiquen que el seu creador fou el gran Mestre Kyuzo Mifune, d'altres indiquen es va ser creat a la Universitat de Waseda pel Mestre Mikonosuke Kawashi. El que sí que és segur, és que gràcies a la influència del Mestre Kawaishi va ser molt conegut i practicat a Europa en els inicis del Judo europeu. Fins i tot va ser més practicat a Europa que al Japó. Actualment, però, no n’és massa. El principal problema per a la seva difusió o coneixement és que no s’exigeix com a matèria d’examen per el pas de grau.

Es composa de 12 tècniques de contraatac precedides de 12 tècniques d'atac realitzades per Uke.